Trumpisme lingüístic del PP

El senador del PP Alfonso Serrano fa la feina bruta que el PP més institucional del Senat no gosa. Poli bueno, poli malo. La Blancaneus de la Porta del Sol, Ayuso, va començar a disparar fa uns dies i els seus soldats repliquen ara amb metralla incendiària. Això és el que va passar en el darrer ple del Senat. Estan a quinze dies del seu congrés i aprovar un reglament lingüístic seria un pas en fals, un error estratègic, semblar una dreta europea no entra a les seves intencions.

Ningú vol (ni podria) posar seny a la deriva trumpista en què han entrat; han perdut completament les formes i se’n vanten, no cal que els ho critiquem perquè estan encantats de la vida de ser així de maleducats i tronats, els sembla perfecte i ho exhibeixen amb orgull. Per al PP és patriòtic i molt espanyol actuar d’aquesta manera xarona. Aquest és el nivell i no cal lluitar-hi.

És que ja els va bé que se’ls consideri neofalangistes perquè això els acosta a Vox i electoralment saben que els treuen vots. En diem trumpisme però a can PP això era latent molt abans de l’arribada de Trump i de la revifalla de la ultradreta aquest segle XXI: les ideologies, les actituds, les males formes, la catalanofòbia, etc. no s’improvisen. Recordem que Aliança Popular ja no va votar la Constitució i ara el que fan és llegir-la restrictivament a la seva manera, la segresten i en neguen la plurinacionalitat.

Evidentment no ho acceptaran mai, però són etnicistes perquè del plurilingüisme en fan un enfrontament entre comunitats. I això és una manera de fer del trumpisme i de l’extrema dreta: negar que el que fas és el que fas, dir falsedats i que els mitjans les amplifiquin, provocar conflicte i després imposar tant com puguis les teves (no) solucions extremes i extremistes. El poder pel poder sense cap mania, sense aturador; arribar a manar per imposar les seves decisions i per, de pas, enriquir-se, no per millorar i prosperar (ara no em vinguis amb romanticismes…) i tot al preu que calgui, a costa del respecte, de l’educació, de la convivència, tant li fa, és igual. I, si per tota aquesta operació s’ha de matxacar el català, això és el menys important. Ara no vindrà d’aquí.