Repensant el finançament i la inversió a Catalunya

El IV Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya s’acosta a la seva cloenda. Han estat mesos d’anàlisi, de contribucions temàtiques d’economistes i d’elaboració de conclusions al voltant de deu eixos que incorporaven la globalitat de l’economia catalana. El marc geoestratègic, la macroeconomia, l’empresa, el capital humà, les polítiques públiques, la innovació, les finances, les infraestructures, la sostenibilitat i els mateixos economistes.

He estat involucrat en l’eix corresponent a la meva dedicació prioritària, les finances, per altra part, un eix en forta transformació en el nostre país i en l’entorn europeu, i probablement deficitari a casa nostra. Ens manquen alternatives de finançament empresarial, una adequada col·locació de l’estalvi i calen més innovació, més risc i més recursos per invertir en sostenibilitat, en digitalització i en seguretat.

Doncs bé, l’orientació a la majoria de les comunicacions rebudes en aquest eix financer, s’ha dirigit, amb un elevat nivell d’encert estratègic, cap a aquelles qüestions financeres que són objecte avui de les principals iniciatives de transformació i, en conseqüència, del que haurien de ser objectius prioritaris de l’economia i de l’empresa catalana en l’àmbit financer. Per una banda, un gran nombre de comunicacions han girat cap a la sostenibilitat en molts dels seus aspectes: la inversió en sostenibilitat, l’energia com a centre de la transformació sostenible i la sostenibilitat a les empreses. En uns moments en què s’escolta amb insistència que s’ha de posar fre als objectius de transició energètica, de combat al canvi climàtic i de respecte a la biodiversitat, el nostre país, ja de per si retardat en la posada en marxa de prou generació energètica sostenible, no ens podem permetre seguir el pèndol que arracona ara l’ESG.

En segon lloc, la innovació i la tecnologia ha estat adequadament percebuda pels economistes catalans com una absoluta prioritat si realment volem fer progressar les capacitats de finançament empresarial, el potencial inversor del país, i contribuir via nervi financer a la millora de la competitivitat. La tecnologia i la innovació faciliten els projectes empresarials d’alt risc que configuren una economia dinàmica i són el veritable pilar de les finances de l’immediat futur.

En tercer lloc, els autors l’han encertat en obrir finestres importants al que ha de ser la gran reforma no només financera sinó econòmica dels propers anys a la UE. Es tracta de l’absoluta necessitat de transformar l’estalvi en inversió per, sense complexos, cercar i trobar rendibilitat. Una rendibilitat que hauria de generar suficient capacitat d’inversió per contribuir a aportar els ingents recursos necessaris per transformar l’economia europea; per disposar de fonts de finançament per a pimes alternatives al monocultiu bancari; o, per fi, per generar un coixí complementari per a les fràgils pensions públiques en un continent, i el nostre país per davant, envellit.

Per fi, l’economia, i les finances especialment, és també conductes, persones i relacions humanes. En finances, la urgència d’aixecar el nivell de la demanda, dels usuaris de serveis financers, a través de l’educació financera (l’exigència de millorar l’oferta, òbviament, s’ha de donar per descomptada), és una prioritat absoluta. Avui es millora però massa lentament. A l’educació financera se li ha d’afegir, al mateix nivell o més d’importància, la incorporació de la dona com a professional del món de les finances i com a usuària dels serveis financers, amb particularitats específiques enriquidores per als canvis requerits a les finances. També en aquestes direccions hi ha hagut excel·lents comunicacions.

Oportunament, i en paral·lel al desenvolupament del Congrés, s’estan posant en marxa interessants iniciatives d’institucionalització per tal d’empènyer les tasques d’enfortiment del teixit financer a casa nostra. La recent creació del Barcelona Finance Hub, o del Finance Cluster que està desenvolupant el BCFE són aportacions molt interessants. Més recentment el projecte de reforçar la promoció de l’activitat financera amb una refundació de l’IEF/BFS estaria també en aquesta línia positiva i necessària. Sobre la taula, la feina feta de repensar l’economia –en aquest cas les finances–, del país. Per davant, uns deures exigents dels quals es demanaran comptes –qui ho sap!– en el futur V Congrés.