cinema
Sitges 2025 homenatjarà ‘Gremlins’ i ‘Divendres 13’ amb els seus directors
El festival català ha anunciat a Canes que la seva 58a edició tindrà com a convidats especials Joe Dante i Sean S. Cunningham
També ha presentat el seu cartell
Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2025 ja escalfa motors. Ángel Sala, director artístic del Festival, i Mònica Garcia i Massagué, directora de la Fundació Sitges han presentat aquesta setmana al Marché du Film del Festival de Canes els primers noms i el cartell de la 58a edició del certamen. La presentació va tenir lloc amb una conversa entre Ángel Sala i el cineasta Pablo Berger, com a prèvia de Fantastic 7, un projecte liderat pel Festival de Sitges (del qual Berger és el padrí aquest any).
La 58a edició del Festival se celebrarà del 9 al 19 d’octubre i posarà el focus en la comèdia dins del cinema de terror i ciència-ficció. La imatge d’enguany convida l’audiència a jugar, seguint el leitmotiv d’una edició que vol reivindicar el gust de riure amb les pel·lícules de terror, així com el plaer estimulant de recordar que l’humor pot ser el millor catalitzador de les nostres pors. Com van destacar, se celebrarà una de les combinacions que millor ha sabut reinventar, renovar, subvertir i desmantellar els motius recurrents que, històricament, han definit el cinema fantàstic. “El cartell d’aquesta edició [una calavera humana amb un nas de pallasso podrit] parteix de la pregunta més directa possible: què passa quan l’univers Sitges es creua amb la comèdia? I ens ha sortit respondre-la amb dos elements deliberadament evidents que conviuen en un punt intermedi entre allò inquietant i allò lúdic. I que deixen una lectura tan oberta com ho és el propi cinema nascut d’aquesta cruïlla de gèneres”, expliquen des de l’agència, que ha confiat, com ja va fer a l’edició de 2023, en el fotògraf Nacho Alegre per a la seva elaboració”.
Reanimant el gènere
Per retre homenatge al gènere, el Festival comptarà amb la presència d’un dels seus grans mestres: Joe Dante. El cineasta nord-americà va revolucionar l’humor macabre amb Gremlins (1984) i Gremlins 2: La nova generació (1990), produïdes per Steven Spielberg, consolidant així el subgènere de l’horror-comedy; i amb pel·lícules com Piranha (1978), una paròdia salvatge del clàssic Tauró; o Hollywood Boulevard (1976), la seva òpera prima codirigida amb Allan Arkush. La seva visió única –que combina terror, ironia i un sentit del ritme impecable– el va portar a dirigir molts altres títols emblemàtics, entre els quals destaquen Ulls de llop (1981), La dimensió desconeguda (1983), Exploradors (1985), Veïns invasors (1989), Matinee (1993) i The Hole (2009).
També visitaran Sitges bona part de l’equip de Re-Animator, de Stuart Gordon, una de les pel·lícules més emblemàtiques i còmiques del cinema de terror i ciència-ficció. Així mateix, es reunirà l’equip per recordar el seu premi a Millor Pel·lícula del Festival de Sitges, ara fa 40 anys, l’any 1985, reconeixement que va consolidar el seu estatus d’obra de culte. També projectaran una espectacular versió restaurada del film en 4K, que s’ha produït especialment per celebrar el seu 40 aniversari. Basat en elrelat breu d’H.P. Lovecraft, el film és una excel·lent mostra del terror dels vuitanta que, com pregonava Sam Raimi, concebia els banys de vísceres com una irresistible dissolució on, “el riure i l’esgarrifança” es presenten com dues cares de la mateixa moneda.
El Festival de Sitges reconeix enguany la trajectòria de Sean S. Cunningham, creador de la llegendària franquícia de terror Divendres 13, que va donar vida a l’icònic Jason Voorhees i es va convertir en una de les sagues més influents del gènere slasher. Amb l’estrena de la primera pel·lícula l’any 1980, va assentar les bases d’un nou corrent de cinema de terror adolescent, convertint la por en un fenomen de masses per a tota una generació. Amb més d’una desena de seqüeles, un remake, adaptacions en còmics i videojocs, i una comunitat de fans fidel arreu del món, podem afirmar que Cunningham ha influït cineastes d’arreu del món i ha deixat una empremta inesborrable en l’imaginari popular. Al llarg de la seva carrera ha produït, també, d’altres pel·lícules de terror, entre les quals destaquen House (1985) i House II: The Second Story (1987), que van consolidar la seva reputació com a productor de referència en el gènere.