societat
Mor Alfredo Palacio, expresident de l’Equador
Va tenir una extensa carrera tant al món de la política com en el de la medicina
Alfredo Palacio González, cardiòleg de professió i expresident de la República de l’Equador, ha mort aquest dijous a l’edat de 86 anys, segons han confirmat fonts oficials.
Nascut a Guayaquil el 22 de gener de 1939, Palacio va tenir una destacada trajectòria tant en l’àmbit mèdic com en el polític. Es va formar com a metge a la Universitat de Guayaquil i va continuar els seus estudis als Estats Units. Va ser membre de diverses institucions acadèmiques i científiques, com la prestigiosa Acadèmica de Ciències de Nova York i diverses societats mèdiques especialitzades en cardiologia, pediatria i radiologia.
La seva entrada a la vida pública es va produir el 1994, quan va ser nomenat ministre de Salut durant el govern de Sixto Durán Ballén. Posteriorment, el 2003, va ser escollit vicepresident al costat de l’excoronel Lucio Gutiérrez. No obstant això, després de la destitució de Gutiérrez el 20 d’abril de 2005 enmig de la coneguda com a “Rebel·lió dels Forasters”, Palacio va assumir la presidència en un moment de profunda inestabilitat política i social. En un gest simbòlic de ruptura amb l’ordre tradicional, la seva presa de possessió no es va fer al Parlament, sinó a les instal·lacions del Centre Internacional d’Estudis Superiors de Comunicació per a Amèrica Llatina (CIESPAL). El seu mandat, que es va estendre fins al 15 de gener de 2007, va ser considerat una etapa de transició cap a una nova etapa democràtica. Durant el seu govern, va designar com a ministre d’Economia un jove Rafael Correa, qui poc després dimitiria per divergències amb Palacio i encetaria una trajectòria política pròpia que el portaria a la presidència l’any 2007 i a mantenir-se al poder durant una dècada.
Tot i que el seu mandat va ser breu, Palacio va intentar impulsar reformes institucionals i millores en el sistema de salut pública, en línia amb la seva formació mèdica. Va ser una figura de perfil tècnic, allunyat del populisme, que va apostar per un enfocament modern de les polítiques socials i del rol de l’Estat. Després de deixar el càrrec, va continuar actiu en l’àmbit acadèmic i mèdic, participant en fòrums sobre salut pública i governabilitat.